Si en el primer vam partir d’una visió més general, en aquest segon article de la sèrie sobre el maneig de la salut durant l’adolescència explorarem els reptes i oportunitats de la salut mental. Des dels trastorns emocionals i de comportament fins a l'abordatge de l'estrès i l'ansietat, explorarem les claus per a un benestar emocional durador. Els propis adolescents, amb participació de pares i mares i professionals de la salut, han de tenir les eines per comprendre i abordar aquesta etapa crucial.
En un món on, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), un de cada set joves de 10 a 19 anys pateix algun trastorn mental, aquests desordres representen el 13% de la càrrega mundial de morbiditat en aquest grup d'edat. Per tant, l'impacte de no abordar els trastorns de salut mental durant l'adolescència es fa evident, afecta la salut física i mental de les persones i limita les seves oportunitats per viure una vida plena en el futur.
L'adolescència és una etapa crucial per al desenvolupament d'hàbits socials i emocionals essencials per al benestar mental. L'adopció de patrons de son saludables, la pràctica d'exercici regular, el desenvolupament de relacions interpersonals i la gestió d'emocions són fonamentals. Un entorn familiar, escolar i comunitari favorable i protector també contribueix a aquest desenvolupament.
Els adolescents sovint es veuen afectats per trastorns emocionals, amb l'ansietat entre els més freqüents. Segons l’OMS, el 3,6% dels adolescents de 10 a 14 anys i el 4,6% dels de 15 a 19 anys pateixen trastorns d'ansietat. A més, la depressió afecta l’1,1% dels adolescents de 10 a 14 anys i el 2,8% dels de 15 a 19 anys. La importància de detectar i abordar aquests trastorns és evident, ja que poden afectar greument l'assistència escolar, l'estudi i el benestar general.
En el nostre entorn, es parla sovint de situacions com el bullying, que és l’assetjament escolar i l'exposició que pateix un nen a danys físics i psicològics de forma intencionada i reiterada per part d'un altre –o d'un grup– quan va a l'escola. També és un tema de debat estès la digitalització de la societat i una de les seves conseqüències: l’exposició a edats primerenques a les pantalles i la dependència que pot generar en el futur. D’aquí la controvèrsia sobre quan es recomana que algú tingui el seu primer telèfon mòbil. I, amb l’accés il·limitat als continguts d’internet, es qüestionen també els de tipus sexual, com la pornografia. Totes aquestes situacions poden desencadenar trastorns emocionals, alimentaris, de comportament, conductes de risc i, fins i tot, en casos extrems, autolesions o suïcidi.
Trastorns emocionals. L'adolescència pot ser un terreny propens per a trastorns emocionals com l’estrès, l’ansietat, l’angoixa i la depressió. L'augment de les responsabilitats i les expectatives pot conduir a nivells elevats d'angoixa i ansietat. Estratègies de gestió de l'estrès (tècniques de relaxació i foment d’una actitud positiva) i suport psicològic poden ser elements clau per abordar aquesta qüestió. És fonamental identificar els signes precoços i proporcionar suport emocional adaptat.
Trastorns de comportament i conducta alimentària. L'autoacceptació i la pressió social poden contribuir als trastorns de comportament alimentari, com l'anorèxia i la bulímia nerviosa. També el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) i el trastorn disocial afecten significativament els adolescents. Abordar aquestes qüestions requerirà una comprensió profunda i un suport individualitzat.
Psicosi. Tot i que menys freqüent, la psicosi –amb símptomes com al·lucinacions o deliris– pot manifestar-se al final de l'adolescència o al principi de l'edat adulta. Els símptomes de debut poden diferir dels de l’adult i és necessari posar atenció als factora de vulnerabilitat, tenint en compte els antecedents familiars i el consum de substàncies, que poden precipitar el principi en edats primerenques.
Conductes de risc i prevenció. Els adolescents sovint inicien comportaments de risc durant aquesta etapa, com el consum de substàncies o pràctiques sexuals de risc. És evident la necessitat de mesures preventives, ja que el 13,6% d’adolescents de 15 a 19 anys participen en episodis de consum massiu d'alcohol. El tabac i el cànnabis també són preocupacions, ja que molts fumadors comencen abans dels 18 anys.
Suïcidi. El suïcidi ocupa el quart lloc com a causa de mort entre els adolescents majors de 15 anys i és, per tant, una preocupació seriosa conseqüència d’una combinació de tots o alguns dels desafiaments esmentats. Factors com l'abús d'alcohol, el maltractament infantil i la manca d'ajuda poden contribuir encara més a aquesta realitat. L'educació i la consciència envers aquesta problemàtica són crucials per abordar-la amb eficàcia.
Davant d’aquest escenari, les intervencions de promoció de la salut mental dels adolescents busquen reforçar la seva capacitat per regular les emocions, promoure alternatives a comportaments de risc, desenvolupar resiliència per gestionar situacions difícils i assegurar entorns i xarxes socials favorables. En aquest sentit, són importants els punts i consells següents:
- Identificació precoç. Reconèixer els signes precursors de trastorns mentals és crucial. Programes d'educació i recursos accessibles poden facilitar la detecció precoç.
- Suport familiar. La participació activa de la família és vital en el procés d’educació i de recuperació. Comprendre les necessitats emocionals de l'adolescent i oferir un entorn de suport pot ser transformador.
- Intervenció professional. L'accés a professionals de la salut mental és essencial. Assegurar una atenció professional adaptada i una xarxa de suport són passos fonamentals per a la recuperació. Assistència Sanitària disposa de recursos assistencials adaptats a les necessitats de les persones assegurades, també a les de la població adolescent, que poden ajudar a resoldre aquestes situacions.
En resum, l'adolescència no és només un viatge físic, sinó també emocional. Abordar els desafiaments de la salut mental requereix sensibilitat, intervenció precoç i un suport integral per garantir que els joves, amb suport i recursos necessaris per assegurar-se un futur sa i equilibrat, puguin navegar amb èxit per aquesta fase crítica de les seves vides.
