El confinament com a mesura de contenció davant la pandèmia de COVID-19 porta una sèrie d'afeccions emocionals, asseguren experts en psiquiatria. En quina fase està la població del teu país?
Els temps de la pandèmia exigeixen el confinament social com a mesura per a prevenir el contagi de la COVID-19.
Aquesta crisi significa enormes reptes en termes econòmics, polítics i sanitaris, però també a nivell emocional per a tots aquells que veuen limitada la seva llibertat de moviment.
En aquests moments, milions de persones arreu del món es troben reclosos a les seves cases, la qual cosa suposa una sèrie d'afeccions emocionals que posen en risc la nostra estabilitat mental durant i després de la pandèmia. A la Xina, on ja s'ha començat a controlar la pandèmia, han entrat en l'etapa d'anàlisi sobre tot el que s'ha viscut durant el període pandèmic. Els experts d’Ipsos a la Xina han llistat una sèrie de fases emocionals per les quals ha passat la població asiàtica perquè serveixin de guia per a la resta dels països.
- Incredulitat. Aquest primer moment es caracteritza per la confusió i la por provocats per l'abundància d'informació imprecisa i la proliferació de rumors poc veraços.
- Preparació. En aquesta fase es comencen a canviar els plans, comprar queviures i a fer front a l'imaginat desproveïment de productes.
- Ajust. És el moment d'adaptació a la nova realitat, les restriccions i situacions contingents. S'elaboren noves rutines per suportar el confinament.
- Aclimatació. En aquesta etapa s'estableixen les noves rutines i es fa front tant als reptes diaris de l'avorriment com al contacte familiar forçat. D'altra banda, es descobreixen aspectes positius del tancament i s'exploren noves activitats a les quals dedicar temps.
- Resistència. La tensió augmenta al llarg del temps davant les restriccions de moviment i una vida social limitada, la qual cosa comença a afectar l'estat d'ànim i les relacions personals. És un estat que s'agreuja per la incertesa, però les persones estan a l'espera de la recuperació.
- Alleujament. En aquesta etapa es comença a sentir alleujament i esperança amb la reobertura d'empreses, perquè s'albira el final d'aquesta situació. La població se sent feliç per la possibilitat de tornar a començar la seva vida amb normalitat.
- Temor. Després de l'alleujament, sobrevenen les noves preocupacions sobre la seguretat laboral i financera. La crisi econòmica comença a fer-se present en l'ànim de la majoria de població.
